10/20/2013

Juan Jesús Rodriguez, destacat als Concerts Verdi del Liceu



20/10/2013

Ahir va tenir lloc la primera funció del quart i darrer dels Concerts Bicentenari Verdi del Liceu, que han passat amb més pena que glòria per l'escenari del teatre. No van ser una bona idea, ni com homenatge a Verdi, ni com inauguració de la temporada. Tan sols s'haurien pogut dignificar una mica si haguessin comptat amb la presència de primeres figures del cant o de la direcció, però, amb l'excepció de Leo Nucci, això no ha estat així. 

També és cert que no es pot dir que els artistes escollits fossin execrables, ni de bon tros. Bé, potser si que n'hi va haver algun, però la resta van anar del "correcte" al "destacable i interessant". A mi em van agradar especialment la soprano Desirée Rancatore, el tenor Carlo Ventre i el que per a mi ha estat el gran descobriment, el baríton Juan Jesús Rodriguez

La meva amiga Isabel, que el va conèixer veient-lo cantar la Zarzuela, i el segueix des de fa molts anys, m'havia avisat de la seva presència, i, si bé he de dir que al tercer concert em va agradar força, va ser en el d'ahir quan em va semblar realment bo: canta magníficament, amb veu molt fosca i gran, ben timbrada i homogènia en tota la tessitura, estil verdià inqüestionable i molta seguretat en l'emissió. En el seu primer concert li vaig trobar, per això, una mancança, que ahir, en bona part, va solventar: l'expressivitat. No exagero si us dic que el màxim moviment que va fer al III Concert va ser un gir de 45º de la seva mà. Ahir no:  està clar que el Don Carlo el motivava, potser perquè l'ha representat recentment, o pel que sigui, però el cert és que especialment com a Rodrigo va ser creïble i es va moure i va transmetre, a part d'amb el seu magnífic cant, amb implicació escènica...i va guanyar moltíssim! 

 M'agradaria veure'l en una òpera i m'agradaria que fos al Liceu. Crec que tothom que l'ha vist aquests dies s'ha endut una excel·lent opinió de la seva vàlua i esperem que ens torni a visitar el més aviat possible.





Ayer tuvo lugar la primera función del cuarto y último de los Conciertos Bicentenario Verdi del Liceu, que han pasado con más pena que gloria por el escenario del teatro. No fueron una buena idea, ni como homenaje a Verdi, ni como inauguración de la temporada. Sólo se hubieran podido dignificar un poco si hubieran contado con la presencia de primeras figuras del canto o de la dirección, pero, con la excepción de Leo Nucci, esto no ha sido así .

También es cierto que no se puede decir que los artistas escogidos fueran execrables, ni mucho menos. Bueno, quizás alguno si que hubo, pero el resto estuvieron entre el "correcto" y el " destacable e interesante". A mí me gustó especialmente la soprano Desirée Rancatore, el tenor Carlo Ventre y el que para mí ha sido el gran descubrimiento, el barítono Juan Jesús Rodríguez .

Mi amiga Isabel, que lo conoció viéndolo cantar Zarzuela, y lo sigue desde hace muchos años, me había avisado de su presencia, y, si bien debo decir que el tercer concierto me gustó bastante, fue en el de ayer cuando me pareció realmente bueno: canta magníficamente, con voz oscura y grande, bien timbrada y homogénea en toda la tesitura, estilo verdiano incuestionable y mucha seguridad en la emisión . En su primer concierto le encontré, sin embargo, una carencia, que ayer, en buena parte, solventó: la expresividad. No exagero si os digo que el máximo movimiento que hizo el III Concierto fue un giro de 45 º de su mano. Ayer no: está claro que el Don Carlo le motivaba, quizás porque lo ha representado recientemente, o por lo que sea, pero lo cierto es que especialmente como Rodrigo fue creíble y se movió y transmitió, aparte de con su magnífico canto, con implicación escénica ... ¡y ganó muchísimo !

Me gustaría verlo en un ópera y me gustaría que fuera el Liceu. Creo que todo el mundo que lo ha visto estos días se ha llevado una excelente opinión de su valía y esperamos que nos vuelva a visitar lo antes posible.