3/27/2014

Presentació Temporada 2014-15 Liceu, o com comunicar (o no)


27/03/2014

Amb un retard de 15 minuts, que el president del (Patronat de la Fundació del) Liceu, Joaquim Molins, s'ha atribuït, excusant-se per una trucada rebuda a última hora, aquesta tarda s'ha fet, al Foyer del Liceu, la presentació, per a les entitats vinculades al teatre, de la nova temporada 2014-2015, per part del seu Director general, Roger Guasch i el director artístic provisional, Ivan van Kalmthout.

L'any passat jo no hi vaig assistir, pero recordo altres anys on un vibrant Joan Matabosch ens explicava de manera entusiasta les meravelles de la programació, amb detalls i anécdotes, fent-nos venir ganes de no deixar-ne ni una sense veure, al costat del "muermo" d'en Joan Francesc Marco. Tots dos asseguts a una taula, enfront del públic.

Ara això ja no es porta. A l'estil de les presentacions avui en boga a les escoles de comunicació i negocis, on ensenyen que estar assegut disminueix la capacitat de connexió amb el públic, avui no hi havia taula.

Han hagut de fer aixecar a tres persones del públic que ja havien agafat lloc a primera fila (lleig, no?), per a reservar els seients per als senyors Molins, Guasch i van Kalmthout. Després d'una breu intervenció del President, el director artístic provisional ha agafat la paraula i ha començat a llegir els folis que portava redactats, acompanyat per projeccions de vídeo. L'holandès van Kalmthout va ser durant deu anys, de 2000 a 2010, adjunt a Joan Matabosch en la direcció artística del Liceu, i parla català bastant fluidament si no llegeix, però la lectura s'ha convertit en un autèntic despropòsit, perque ell feia un esforç considerable i realment, pel ritme de lectura i els entrebancs, ni l'audiència l'entenia gaire ni molt menys conectava amb el contingut. Agraint al director provisional la voluntat de fer ell, perquè li pertoca, la presentació, i fer-la en la nostra llengua...la fluïdesa comunicativa i la capacitat d'empatitzar i despertar interès pel que deia han brillat per la seva absència.

Després han vingut les intervencions del públic, començant per una al·lucinat intervenció d'una senyora que després s'ha identificat com a voluntària (de visites, afortunadament no representant del col.lectiu) que ha lloat desaforadament "l'extraordinari nivell de la propera temporada i ho taquilleres que son les funcions", en una llarga intervenció que després ha repetit (amb un altre "guió", pero igual de pilota) al final de l'acte. Si precisament per algo es caracteritza la propera temporada, és per una considerable baixada del nivell, sobretot de cantants de primera fila, sobre les temporades anteriors. És cert que potser, per temes econòmics, no hi hagi més remei que aceptar que sigui així, pero el que no podem fer és negar-ho i dir el contrari.

La resta d'intervencions han estat variades i molt menys protagonístiques: comentaris sobre els torns,  els cantants, els títuls, suggeriments sobre com obrir el Liceu a nous públics, peticions de "pa nuestro turno lo mejó" dels notes del torn T....bé, com cada any.

El senyor Guasch no se'n ha pogut estar, i després de dir que a ell de fet no li corresponia parlar a l'acte, ha agafat amb desinvoltura de showman la paraula per intervenir varies vegades, sempre amb extrema habilitat dialèctica, utilitzant un llenguatje, tant verbal com corporal, empàtic i complice. Se la sap llarga, el senyor Guasch, i no ho dic pejorativament. També ha demostrat un bon nivell de coneixement de la realitat operística, després de haver rebut molts retrets al seu nomenament, sobre si sabia de mútues pero no d'òpera. Es habil, té talant negociador, es prepara, cau bé, transmet seguretat sense prepotència i intenta engrescar, tot avisant de que el futur és difícil. Tant de bo l'habilitat que ha mostrat davant de l'auditori sigui la mateixa per a dur endavant la complicada tasca que li pertoca.

Aquesta mateixa tarda, s'ha fet públic que la direcció Liceu ha plantejat als representants dels treballadors una rebaixa dels costos laborals del 22%, sense que hagi transcendit si es parla de la massa salarial o dels sous. 


Joaquim Molins

Ivan van Kalmthout

Roger Guasch