Assaig general de La llegenda de la ciutat invisible de Kitej al Liceu

12/04/2014

La ciutat invisible de Kitej a Rússia ve a ser com el monstre del Llac Ness a Escòcia, una llegenda amb multitud de versions i un lloc físic on arriben turistes esperant veure el prodigi (ciutat o monstre), que de tant en tant pot emergir, entre boires, de les aigües. Si mireu aquest recull d'imatges reals del fotògraf suec Pieter ten Hoopen, curiosament s'hi pot trobar, al meu parer, un fil conductor entre la llegenda i la versió que Dmitri Tcherniakov n'ha fet per a la producció del Gran Teatre del Liceu:
http://pietertenhoopen.com/kitezh-the-invisible-town-russia/

La llegenda de la ciutat invisible de Kitej és una obra basada en cants popular i llegendes russes, impregnada de religiositat, misticisme, folklore i simbolisme, amb elements sobrenaturals i llocs comuns a la història dels pobles: la por a l'estranger, al bàrbar cruel, impietós i sanguinari que tot ho arrasa, en aquest cas els tàrtars. En front d'això, la puresa virginal i flower-poweresca de la donzella santa, verge i màrtir. Tcherniakov ho adapta amb força encert, convertit, entre d'altres, animalons del bosc en persones al primer acte, una visió post-apocalíptica en el segon-tercer, o una fel·lació obligada de la donzella a un dels seus captors que hauria portat a qualsevol santa católica comme il faut a la auto-immolació abans que al pecat. També el final té una important adaptació, que es totalment coherent amb la versió del director rus. No mireu el vídeo, si no voleu veure un spoiler d'aquest final.

Ahir va ser l'assaig general, amb una gran expectació. Aquesta obra de Rimsky-Kórsakov té una estreta relació amb el Liceu: va ser el primer teatre de fora de Rússia on es va estrenar, al 1926. Durant uns anys, va ser una producció que es reposava periòdicament i tenia gran predicament entre el públic. Curiosament, les cinc funcions programades pels dies 13, 16, 22, 26 i 30 d'abril no estan tan buides com potser es podria esperar, entre un 80 i un 95% d'ocupació. El que es segur es que trigarem molt de temps en tenir una producció ("herència" Matabosch) d'aquest nivell, qualitat i espectacularitat - a part, òbviament, de bellesa musical - al nostre escenari. 

A cada assaig, a l'inici, la veu en off ens avisa que els cantants poden no cantar plena veu, i, normalment, hi ha qui canta al 100% o qui es reserva una mica. Mai, fins ahir, havia vist algú que, directament, no cantés en bona part del seu rol. Tot el repartiment va estar molt bé, pero Svetlana Ignatovich va cantar potser un 20% del primer acte de la seva protagonista, Fevrònia. És cert que entre l'assaig i l'estrena, demà diumenge, tan sols hi han dos dies en lloc dels tres habituals, però el motiu devia ser més consistent, possiblement un refredat o altra afecció vocal. I no té substituta, aquest no es un paper que masses sopranos tinguin al repertori, per no dir poquíssimes. O sigui, que demà, entre les incerteses vocals de la protagonista i la protesta convocada pels treballadors del Liceu per les seves condicions laborals, pot ser una estrena una mica complicada. Menció especial per al director, Josep Pons, que va suar de valent per conduir la música quan Fevrònia no cantava el que li pertocava, i ho va fer amb molt d'encert, i al Cor, exquisit.

Resumint: que Kitej és un títul destacadíssim, potser el que més, de l'actual temporada, imprescindible de veure (i de repetir) per a qui realment gaudeixi amb les històries èpico-místiques, les melodies eslaves i les produccions espectaculars i, per descomptat, controvertides.

Fotos:  no es poden utilitzar sense citar-ne l'origen