4/16/2015

El "timo" de l'estampeta al Liceu: una abonada menys

16 abril 2015

No tinc molts triennis com abonada, crec que em devia abonar cap al 2006-2007, però han estat uns bons anys, on he gaudit força en general, he passats nits inoblidables i m'he arribat a sentir "part" del teatre. Al cap i la fi, un abonat és això, el que participa, el que fa vot de confiança, acceptant que en el lot t'entrin coses que t'agraden i altres no tant, però és un pack, i vols formar part del projecte, te'n sents part, a través del teu abonament.

Entenc que sempre hi ha, a tots els teatres, coses que millorar, que els preus, zones, abonaments, etc. han d'estar sotmesos a variacions, en funció de diferents condicionants, i que no sempre un possible canvi serà afavoridor per a tothom. I, en el cas del Liceu, s'havia de fer, acuradament i amb criteri, una certa renovació dels criteris de zones i preus.

Però el que no accepto és fer el paper del tonto al "timo" de la estampeta: haver d'estar contenta pel "gran" descompte aplicat segons els nous càlculs, i que suposi en realitat que, en lloc de pagar 195 euros pel meu seient de zona 7, passaré a pagar-ne 404, pel mateix seient, ara zona 6 (el preu sense descompte serien 476€).

El director Sr, Guasch ha volgut fer canvis, segurament s'havien de fer, però tocar i danyar el teixit més sensible del "cos" liceístic, els abonats, no és precisament una decisió intel·ligent. El meu cas no és l'únic, per cert. M'estic fent un tip de llegir casos similars o pitjors, avui que finalment, amb molt de retard sobre la presentació de la nova temporada, s'han atrevit a publicar totes les dades. I a només 4 dies de la data d'inici del periode de canvis.

No penso canviar a una localitat inferior (de preus massa alts també pel que ofereixen), ni acceptar pagar un 207% del que pagava pel meu seient. Per tant, comunicaré al Liceu la meva baixa com a abonada i compraré entrades soltes pel que m'interessi molt. Se m'acudeixen moltes formes interessants d'emprar els diners que m'estalvii, però més encara que una qüestió econòmica, és una qüestió de dignitat. Senyor Guasch, vosté en sabrá molt d'altres afers empresarials, però no en té ni idea de com es gestiona un teatre d'òpera, i el seu equip tampoc: als abonats no se'ls pot tractar així, i ja es veuran els resultats. Això si, lamentablement, hi perdrem tots.