Publicat 17 octubre 2015
Aquest post el tenia a "esborranys", perquè a la meva tornada del viatge a Londres de l'abril un cúmul de circumstàncies em van impedir acabar-lo, i es va quedar sense publicar.
A punt de tornar a marxar demà cap a Londres (Carmen a la ROH i 50 Aniversari Terfel al RAH), he recordat que tenia això pendent, i, afegint alguna frase per situar el context de les fotos, el publico tal qual. El proper el faré tan aviat torni!
I have sailed the world/ beheld its wonders...But there's NO PLACE LIKE LONDON!
Aquest és un fragment del musical Sweeney Todd (Stephen Sondheim), i assistir a aquesta obra, interpretada per Bryn Terfel y Emma Thompson va ser l'epicentre del viatge, la "excusa" inicial que la Carme i jo vam anar completant amb altres activitats, per al nostre viatge de 5 dies a Londres.
London potser no té la grandeur de Paris, la bellesa de Roma, la modernitat de Berlin, la imperialitat de Viena, l'encís de Sant Petersburg...o la calidesa de Barcelona. No és una ciutat estrictament maca (a no ser que siguis fan del dubtós sentit estètic britànic), ni especialment sobresortint en molts criteris valorats, però té una barreja, un dinamisme sense aturador, una manca de prejudicis i una vitalitat desbordant que me la fan molt atractiva, malgrat que jo sempre m'he sentit més a casa a ciutats mediterrànies, especialment italianes. Vaig començar a anar a London "de gran", però ara en sóc una gran fan i aprofito qualsevol motiu per a tornar-hi. I n'hi han, i moltíssims!
Un dels principals, els culturals. És difícil trobar una ciutat amb una oferta cultural i musical més variada, contínua, diversa i d'altíssima qualitat. I, en general, gratuïta o a preus molt assequibles.
Ja fa una setmana que vam tornar, he trigat uns dies a reunir les hores per ordenar les fotos i fer el post, però alguna persona m'havia demanat les meves impressions d'algun dels actes a que havíem assistit, i aprofitaré per, breument, reflectir de tot una mica de com va anar aquest viatge, especialment l'aspecte musical.
DIA 7
Només arribades a l'habitació de l'hotel, entre Bayswater i Nothing Hill, feta la primera comprovació de que el wifi funcionava perfectament, la Txell, a través de Facebook, em diu que si vaig al concert del Scholl QUEEEEEÉ?????? Concert d'Andreas Scholl ???? El dia que hem arribat????
Jo havia estat repassant la cartellera dels principals auditoris (ROH, Barbican, Wigmore, Cadogan, Royal Albert Hall, etc.) per als dies que estàvem allí, però no se'm va ocórrer mirar que feien el mateix dia que arribàvem. Rapidíssimament vaig entrar a la web del Wigmore Hall, hi havia unes poques entrades disponibles i en vam aconseguir dues, a preu molt raonable. El meu contratenor preferit presentava aquell vespre el seu nou disc de Cantates italianes, i cap allí vam anar.
Era la primera vegada que anava al Wigmore Hall, considerat com un dels millors auditoris, per selecte, de la ciutat, especialitzat en música de cambra, barroca i lied. És realment com un temple, petit (unes 500 places) i amb una de les millors acústiques d'Europa.
El concert, per inesperat per a nosaltres, va ser especialment gaudit, amb moments de gran lirisme, en que Scholl commou amb la bellesa i puresa del seu cant. Al clavicordi l'acompanyava la seva parella Tamar Halperin, diguem que dir-li correcta és potser massa. En canvi, Avi Avital ens va oferir, amb la mandolina, moments molt intensos i reeixits.
DIA 8
Visita al fantàstic Barbican, centre artístic i musical de la City (públic) on sempre hi ha coses molt interessants d'exposicions, actuacions i, si més no, la mateixa arquitectura. Encara que diuen que el consideren l'edifici més lleig de Londres (curiosament superat últimament pel "Walkie talkie" Sky Garden, que vam visitar l'endemà), a mi m'agrada molt el deix dels 80 que té tant l'espai exterior com sobretot l'interior.
I ja que estàvem a la seu de la London Symphony Orchestra, vam assistir per un preu molt moderat (10 £ ) a un concert dintre del LSO International Violin Festival, dirigit per Gianandrea Noseda, amb la participació del extraordinari Leonidas Kavakos...tot un plaer!
DIA 9
Passejant...
 |
| Stephen Jones - 36 Great Queen St, a l'entorn de Covent Garden |
 |
| Stephen Jones - 36 Great Queen St, a l'entorn de Covent Garden |
 |
| Neal's Yard |
 |
| ui, quins formatges! http://www.nealsyarddairy.co.uk/ |
 |
| vista de The Shard, l'edifici més alt d'Europa, amb ocellet just a sobre |
DIA 10
 |
| el "tube", és clar |
I, al vespre, SWEENEY TODD a la ENO (Coliseum), al millor musical que he vist mai, interpretat per Bryn Terfel i Emma Thompson. Era semi-escenificat, pero la intensitat era tanta que no calia res més. Quina meravella! Allò va ser el motiu central del viatge, i va superar amb escreix les expectatives.
Incommensurable Terfel, amb la seva profunda i majestuosa veu, i inigualable la Thompson, dramàticament immmillorable i cantant molt bé, sense caure en la caricatura patètica com altres afamades Mrs. Lovett. Molt bé la resta del repartiment, destacant el Jutge Turpin de Philip Quast.
Passeig pel barri (Queensway-Notting Hill) abans de agafar l'avió de tornada
Entrades
