1/25/2014

Jordi Savall a L'Auditori (23/01/2014), Vídeo Contradanse, Les Boreades (Rameau)


25/01/2014

Des de la temporada concertística 2006, Jordi Savall i els seus conjunts són residents a L’Auditori de Barcelona. El cicle dels seus concerts duu per títol El So Original atès que Jordi Savall i els seus conjunts musicals cerquen fer arribar al públic l’especial sonoritat de la música antiga (religiosa o profana d’època medieval, renaixentista o barroca) tocada amb criteris històrics i instruments originals, en diferents escenaris.  
El So Original Temporada 2013-2014 consta de cinc concerts, el dos primers van ser al novembre 2013 (El llibre vermell de Montserrat) i febrer 2014 (L'esperit d'Armènia) i els dos darrers seran al maig, el del 7 de maig a L'Auditori (Els Israelites al desert & Magnificat) i el que tanca el cicle, el 24 de maig al Liceu (1640-1714-1748 De la Guerra dels Segadors a la Pau d'Aquisgrà).

El dijous 23 de gener va tenir lloc el tercer concert, a L'Auditori, amb el títul de L'Europa musical al Barroc, música orquestral de diferents parts de l'Europa del segle XVII amb peces dels compositors Michael Praetorius, William Brade, Guillaume Dumanoir, Jean-Baptiste LullyJohann Rosenmüller i Henry Purcell. Com a intèrprets, Le Concert des Nations, Manfredo Kraemer (concertino) i  Jordi Savall (violes de gamba i direcció).

Tres dies abans del concert, en una entrevista a Catalunya Radio, Savall es lamentaba de que  l'Estat no l'hagi ajudat mai en els seus projectes de música espanyola. "Soc l'exemple més clar d'una desafecció de l'Estat espanyol en relació amb Catalunya perquè jo, per exemple, no he tingut mai absolutament cap ajuda en tots els projectes que hem fet; hem fet molts projectes de música espanyola durant aquests últims quaranta anys. Mai hem tingut una ajuda de l'Estat." (llegir)

Pero Savall té a Catalunya  un públic fidel i agraït, que el dijous va omplir un 70% del aforament, amb moltes ganes de fruir del concert i la altísima qualitat dels músics.

El subtítul de L'Europa musical al Barroc era L'exuberància del barroc orquestral al segle XVII, i a les dos parts del concert es va poder observar amb claretat l'evolució entre els inicis del segle, amb composicions basades en les danses que es ballaven i el final del segle, on l'orquestació es va desvinculant progressivament de les danses (conservant-ne algun patró) i guanya en riquesa i complexitat.

Al final del concert, en vista dels grans i extensos aplaudiments, es van oferir dos bisos, el primer d'ells, la Contradanse de Les Boreades (Rameau) amb Jordi Savall dirigint al públic picant de mans, que podeu veure al vídeo. Em va recordar els concerts de la desacralitzadora major del barroc, Emmanuelle Haïm, que sempre busca aquest apropament amb el públic que era intrínsec al període musical i que posteriorment es anar perdent. Afortunadament, tindré ben aviat ocasió de gaudir de l'Haïm, a la Gala Monteverdi que oferirà l'11 de febrer al TCE de Paris (veure).





L'Europa musical al Barroc
L'exuberància del barroc orquestral al segle XVII

1a part

Michael Pretorius 
Terpsichore, 1612 (fragments)

William Brade 
Stage Music, Hamburg 1617 (fragments)

Guillaume Dumanoir 
Suite del Ballet d'Stockholm
(Les musiques royales des 24 violons du Roy) 1630-1640 (fragments)

2a part

Jean-Baptiste Lully 
Alceste 1674 - Suite d'orquestra (fragments)

Johann Rosenmüller 
Sinfonia Seconda, Venècia 1667 (fragments)

Henry Purcell 
The Fairy Queen, 1692 (fragments)
Shakespeare's A Midsummer Night's Dream


foto portada : L. Thurin Nal

1/23/2014

Dmitri Hvorostovsky, Théâtre du Palais Royal, Paris 20/01/2014




23/01/2014


Dans le cadre  à la fois intime et prestigieux du Théâtre du Palais Royal, le public parisien retrouvait avec grand plaisir le baryton sibérien Dmitri HVOROSTOVSKY qui l'avait déjà enchanté en mai 2012 au théâtre du Châtelet. 
Cette fois-ci, il participait à la première saison des "lundis musicaux" qui réunit un magnifique programme :


Après avoir salué brièvement le public chaleureux, il ne débuta son récital qu'après avoir demandé une minute de silence en hommage au Maestro Claudio ABBADO disparu le jour même.

Le programme, totalement composé de mélodies russes, nous offrit successivement des oeuvres de TCHAIKOVSKI, MEDTNER, MOUSSORGSKI et RACHMANINOV où il fut merveilleusement accompagné par son fidèle pianiste Ivari ILJA , à la virtuosité exceptionnelle.

Durant tout le concert, la salle a respiré en même temps que le baryton, c'est-à-dire, rarement... car en plus d'une voix sombre, au timbre d'une beauté extrême, à l'émission puissante alternant avec des demi-teintes envoûtantes, Dmitri possède une maîtrise du souffle exemplaire.

Le programme aux multiples difficultés lui permit, au fil des mélodies, de montrer toutes les facettes de son talent, car ici, loin des héros d'Opéra qu'il incarne avec un brio hors du commun,  il a su montrer à son auditoire ses dons de conteur -(quel regret qu'il n'y ait pas eu de sous-titres!)- avec une alternance savante d'intonations noires parfois brutales et de tendres murmures chargés d'émotion,  écouté avec recueillement par un auditoire très attentif. A noter que l'acoustique du théâtre est excellente et offre un écrin précieux aux artistes.
Difficile de faire un choix dans ce magnifique bouquet, mais j'avouerai ma préférence pour les oeuvres de RACHMANINOV qui composèrent la fin du programme, avec, en particulier,  les sublimes "Lilas" Op. 21 N°5 et "Ne chante pas pour moi, ma belle"Op.4 N°4.

Ni affectation, ni maniérisme, mais la juste dose de sensibilité pour transformer chaque mélodie en une sorte de dialogue avec le public que Dmitri sait séduire avec une certaine nonchalance, tout aussi bien par un regard glacial et inquiétant qu'un sourire irrésistible et un mouvement de tête pour remettre en place sa crinière blanche, tout cela en une sorte de jeu où il semble se moquer un peu de lui-même, avec la complicité de spectateurs conquis.

En unique cadeau, pour terminer le récital, Dmitri offrit l'exquise pièce de RACHMANINOV :"In the mysterious silence of the night Op.4 N°3 et fut récompensé par une chaude ovation et quelques bouquets de roses et de mimosas.
Une séance de signatures, à laquelle il se plia avec une grande amabilité,  réunit quelques spectateurs qui exprimèrent leur impatience de le retrouver à la salle Pleyel, le 27  juin prochain, pour la version concert d'Otello . 
Quel Iago en perspective !!

Catherine












1/05/2014

Video Verdi vs.Wagner ?



5/01/2014

Animated-humoristic tribute to the Opera composers Giuseppe Verdi and Richard Wagner, on their 200th anniversary (1813-2013)

Homenaje humorístico-animado a los compositores de Ópera Giuseppe Verdi y Richard Wagner, en su 200 Aniversario (1813-2013)


Dir: Pablo Morales de los Ríos (www.moralesdelosrios.com)