28/02/2017
Què hi fa aquest bolígraf de vulgar plàstic, a la meva vitrina de les "joies"?
Doncs he volgut guardar-lo aquí perquè amb ell he signat un dels documents més importants de la meva vida, el de la meva prejubilació.
Feia molt temps que hi anava al darrera, no havia estat possible, però finalment ha arribat. Han estat 40 anys, des dels 18, treballant ininterrompudament a la mateixa empresa. He acabat en una tasca radicalment diferent a la que vaig començar, que m'ha donat moltes satisfaccions (i també algunes estones dures). Uns pocs bons amics, el millor que m'enduc.
M'he ben guanyat, em sembla, aquesta prejubilació tan desitjada. (Ep, per si algú no ho té clar, a càrrec de l'empresa, no pas de les arques públiques, fins que m'arribi la jubilació "real").
Malgrat que no acostumo a compartir temes privats, vaig pensar primer de comentar-ho a Facebook, però té més sentit escriure-ho al blog que, si no m'autoenganyo, és possible que torni a revifar ara que, se suposa, tindré més temps disponible. Dic "se suposa", perquè són tantes les coses que vull fer, tant de temps pensant "quan em prejubilí...faré...m'apuntaré...em dedicaré...col·laboraré..aprendré..." que no sé pas com gestionaré tantes expectatives.
A partir d'avui, assaborint el moment i...de vacances perpètues!
Entrades
