 |
25/01/2014
Des de la temporada concertística 2006, Jordi Savall i els seus conjunts són residents a L’Auditori de Barcelona. El cicle dels seus concerts duu per títol
El So Original
atès que Jordi Savall i els seus conjunts musicals cerquen fer arribar al públic l’especial sonoritat de la música antiga (religiosa o profana d’època medieval, renaixentista o barroca) tocada amb criteris històrics i instruments originals, en diferents escenaris.
El So Original
Temporada 2013-2014 consta de cinc concerts, el dos primers van ser al novembre 2013 (El llibre vermell de Montserrat) i febrer 2014 (L'esperit d'Armènia) i els dos darrers seran al maig, el del 7 de maig a L'Auditori (Els Israelites al desert & Magnificat) i el que tanca el cicle, el 24 de maig al Liceu (1640-1714-1748 De la Guerra dels Segadors a la Pau d'Aquisgrà).
El dijous 23 de gener va tenir lloc el tercer concert, a L'Auditori, amb el títul de L'Europa musical al Barroc, música orquestral de diferents parts de l'Europa del segle XVII amb peces dels compositors Michael Praetorius, William Brade, Guillaume Dumanoir, Jean-Baptiste Lully, Johann Rosenmüller i Henry Purcell. Com a intèrprets, Le Concert des Nations, Manfredo Kraemer (concertino) i Jordi Savall (violes de gamba i direcció).
Tres dies abans del concert, en una entrevista a Catalunya Radio, Savall es lamentaba de que l'Estat no l'hagi ajudat mai en els seus projectes de música espanyola. "Soc l'exemple més clar d'una desafecció de l'Estat espanyol en relació amb Catalunya perquè jo, per exemple, no he tingut mai absolutament cap ajuda en tots els projectes que hem fet; hem fet molts projectes de música espanyola durant aquests últims quaranta anys. Mai hem tingut una ajuda de l'Estat." (llegir)
Pero Savall té a Catalunya un públic fidel i agraït, que el dijous va omplir un 70% del aforament, amb moltes ganes de fruir del concert i la altísima qualitat dels músics.
El subtítul de L'Europa musical al Barroc era L'exuberància del barroc orquestral al segle XVII, i a les dos parts del concert es va poder observar amb claretat l'evolució entre els inicis del segle, amb composicions basades en les danses que es ballaven i el final del segle, on l'orquestació es va desvinculant progressivament de les danses (conservant-ne algun patró) i guanya en riquesa i complexitat.
Al final del concert, en vista dels grans i extensos aplaudiments, es van oferir dos bisos, el primer d'ells, la Contradanse de Les Boreades (Rameau) amb Jordi Savall dirigint al públic picant de mans, que podeu veure al vídeo. Em va recordar els concerts de la desacralitzadora major del barroc, Emmanuelle Haïm, que sempre busca aquest apropament amb el públic que era intrínsec al període musical i que posteriorment es anar perdent. Afortunadament, tindré ben aviat ocasió de gaudir de l'Haïm, a la Gala Monteverdi que oferirà l'11 de febrer al TCE de Paris (veure).
Pero Savall té a Catalunya un públic fidel i agraït, que el dijous va omplir un 70% del aforament, amb moltes ganes de fruir del concert i la altísima qualitat dels músics.
El subtítul de L'Europa musical al Barroc era L'exuberància del barroc orquestral al segle XVII, i a les dos parts del concert es va poder observar amb claretat l'evolució entre els inicis del segle, amb composicions basades en les danses que es ballaven i el final del segle, on l'orquestació es va desvinculant progressivament de les danses (conservant-ne algun patró) i guanya en riquesa i complexitat.
Al final del concert, en vista dels grans i extensos aplaudiments, es van oferir dos bisos, el primer d'ells, la Contradanse de Les Boreades (Rameau) amb Jordi Savall dirigint al públic picant de mans, que podeu veure al vídeo. Em va recordar els concerts de la desacralitzadora major del barroc, Emmanuelle Haïm, que sempre busca aquest apropament amb el públic que era intrínsec al període musical i que posteriorment es anar perdent. Afortunadament, tindré ben aviat ocasió de gaudir de l'Haïm, a la Gala Monteverdi que oferirà l'11 de febrer al TCE de Paris (veure).
L'Europa musical al Barroc
L'exuberància del barroc orquestral al segle XVII
1a part
Michael Pretorius
Terpsichore, 1612 (fragments)
William Brade
Stage Music, Hamburg 1617 (fragments)
Guillaume Dumanoir
Suite del Ballet d'Stockholm
(Les musiques royales des 24 violons du Roy) 1630-1640 (fragments)
2a part
Jean-Baptiste Lully
Alceste 1674 - Suite d'orquestra (fragments)
Johann Rosenmüller
Sinfonia Seconda, Venècia 1667 (fragments)
Henry Purcell
The Fairy Queen, 1692 (fragments)
Shakespeare's A Midsummer Night's Dream
foto portada : L. Thurin Nal
Entrades
