4/06/2014

Dmitri Tcherniakov ens explica La llegenda de la ciutat invisible de Kitej




6/04/2014 

El passat divendres, Amics del Liceu va oferir als seus socis una trobada amb Dmitri Tcherniakov, en ocasió de la propera estrena de La llegenda de la ciutat invisible de Kitej, en la que el director va explicar amb detall i en primera persona la seva particular visió d'alguns fragments de la posada en escena, seleccionats per ell mateix.

Aquesta producció de La llegenda de la ciutat invisible de Kitej ha estat premiada als "Opera Awards 2013" com la millor posada en escena de l'any 2013. És una coproducció del Liceu, la Scala de Milà i Nederlanse Òpera d'Amsterdam, amb la intervenció de 277 intèrprets (coristes, músics, cantants i figurants). El títol de l'òpera té els seus orígens en una llegenda russa sobre la ciutat desapareguda d'Kitej. D'aquesta llegenda, que va evolucionar en el transcurs dels segles, Rimski-Kórsakov i el llibretista Belski van fer una fusió on els elements realistes, fantàstics i místics estan molt presents.

Tcherniakov, nascut a Moscou al 1970, és un dels directors actuals de més prestigi i reconeixement, indefectiblement lligat a les polèmiques que les seves produccions provoquen als sectors operístics més retrògrads. Com tot creador, pot encertar (segons el gust de cadascú) més o menys en les diferents produccions, però no se li pot negar qualitat i vàlua. A mi em va semblar sensacional la seva Núvia del Tzar (Die Zarenbraut) que vaig veure a Berlín aquest febrer i, en canvi, no em va convèncer al cinema La Traviata de La Scala, al desembre de 2013.

Sigui com sigui, és una llàstima i un símptoma preocupant, que una trobada amb algú d'aquest nivell i amb aquest interès, convoqués a unes 30-35 persones. Els que hi vam ser, però, ho vam gaudir, i molt. És difícil transmetre quan hi ha una intèrpret pel mig, però Tcherniakov ens va dedicar als presents tota la seva energia i el seu entusiasme i també sentit de l'humor. Li brillaven els ulls mentre anava desgranant frase a frase, es traspuava la passió que sent per la seva feina i va ser molt d'agraïr el respecte i la voluntat de comunicar al públic, fóssim 30 o 3000.




Al vídeo teniu només una part de la seva intervenció, que va durar aproximadament una hora. En destaco quan va explicar que Joan Matabosch el va anar a buscar a Amsterdam, on es representava l'obra i li va explicar el gran èxit que havia tingut aquest títol al Liceu, el primer teatre no rus on es va estrenar Kitej, cap als anys 20-30, on era habitual a les programacions (tot i que ara ja feia 44 anys que no es programava al nostre teatre). Ell va dir que es pensava que fora de Russia era totalment desconegut i es va sorprendre molt. Va destacar especialment  l'entesa immediata que va tenir amb Matabosch, i no me'n vaig poder estar de pensar si el seu substitut com a director artístic (Ivan van Kalmthout, Lluís Pasqual o Xavier Albertí, finalment?) també tindrà aquesta visió amplia i vanguardista, i si, en cas que la tingui, la podrà dur a terme. També va comentar que Kitej es programarà al MET de New York al 2019.

Si ja tenia ganes de veure aquesta ópera de Rimski-Kórsakov, la trobada amb Tcherniakov i les escenes que ens va oferir les han fet clarament augmentar, espero poder asistir, d'entrada, a l'assaig d'aquest proper divendres. A destacar també que podrem gaudir de dues retransmissions de l'òpera en directe:
Catalunya Música, 16 abr 2014 a les 20h
Radio Clasica, de RNE, 22 abr 2014 a les 20h

Més informació:
La llegenda de la ciutat invisible de Kitej http://www.amicsliceu.com/Kitej




Fotos: Nederlanse Opera ©Monika Rittershaus