29/03/2014
Jonas Kaufmann s'ha convertit, no hi ha dubte, en un fenomen al món de l'òpera. No un fenomem de marketing, com ahir em puntualitzava encertadament un amic a les escales del Liceu, però si un fenomen mediàtic. Té molts elements per a ser-ho. És jove, alt, guapot, té un timbre molt peculiar i personal, destaca en el panorama actual de tenors i jo diria que, sense cap dubte, està entre els cinc millors d'avui en dia, encara hi ha qui diu que entre els tres, o fins i tot el primer. No ho discuteixo pas, va a gustos.
Jonas Kaufmann s'ha convertit, no hi ha dubte, en un fenomen al món de l'òpera. No un fenomem de marketing, com ahir em puntualitzava encertadament un amic a les escales del Liceu, però si un fenomen mediàtic. Té molts elements per a ser-ho. És jove, alt, guapot, té un timbre molt peculiar i personal, destaca en el panorama actual de tenors i jo diria que, sense cap dubte, està entre els cinc millors d'avui en dia, encara hi ha qui diu que entre els tres, o fins i tot el primer. No ho discuteixo pas, va a gustos.
Si fa quatre anys va haver de cancel·lar un recital al Liceu per manca d'assistència ("refredat", of course), ara se n'haguessin omplert dos de Liceus, o potser fins i tot més. Per al cicle de lieder Winterreise, ahir, l'expectació era molt elevada, i mentre alguns volien anar a veure'l per primera vegada en directe per a poder opinar, altres ja tenien el recital i el tenor ultra-qualificats i santificats abans d'escoltar-lo i uns altres estaven més preocupats per si el "populatxo" aplaudia on no tocava o (sacrilegi amb excomunicació automàtica) demanava a crits un bis del Werther.
Ahir l'inici va ser una mica decebedor, al Gute Nacht, la veu no corria, estava ofegada. Ell semblava insegur, no mirava al públic. Res que no passi altres vegades, després, poc a poc, Kaufmann va anar remuntant, en seguretat, expressivitat i projecció, i va tenir moments de gran bellesa, quan el lied li ho permetia, no totes les cançons em van semblar igual d'interessants musicalment. No crec que fos el millor dia del tenor, hi havia moments que els greus estaven una mica escanyats, però unes poques deficiències tècniques no poden amagar que Jonas estava com peix a l'aigua cantant en el seu idioma, i ens fa oferir una corprenedora interpretació, molt sòbria, d'un intimisme cap endins. Va ser un recital molt disfrutable, i la majoria del públic ho va reconèixer amb escreix. Cal esmentar la total compenetració amb l'eficaç pianista, Helmut Deutsch, que havia estat el seu mestre al Münchner Hochschule für Musik und Theater.
Descartant que el públic hagi descobert, de sobte, les meravelles del lied, hem de ser sincers i admetre que el que, si no la majoria, almenys una part molt nombrosa dels assistents haguessin desitjat, era una altra cosa. Jo vaig sentir molts, però molts, comentaris als passadissos..."si, bé, però tant de bó ens hagués cantat àries d'òpera"..."si, esplèndit, però qui sap quan el sentirem a una òpera"..."ai, em sembla que trigarem en tornar-lo a veure per aquí"... El lied pot ser (és!) fantàstic, pero en petit format. Als cantants els hi va molt bé, sobretot si han tret disc recentment, fer gires de lied, però, repeteixo, la majoria del públic hi va com un succedani, per escoltar-lo a ell, no pas perquè, dissortadament, els interessi especialment el génere.
Programa
Franz Schubert: Winterreise (Viatge d’hivern)
Jonas Kaufmann, TENOR
Helmut Deutsch, PIANO
1. Gute Nacht
2. Die Wetterfahne
3. Gefror'ne Tränen
4. Erstarrung
5. Der Lindenbaum
6. Wasserflut
7. Auf dem Flusse
8. Rückblick
9. Irrlicht
10. Rast
11. Frühlingstraum
12. Einsamkeit
13. Die Post
14. Der greise Kopf
15. Die Krähe
16. Letzte Hoffnung
17. Im Dorfe
18. Der stürmische Morgen
19. Täuschung
20. Der Wegweiser
21. Das Wirtshaus
22. Mut
23. Die Nebensonnen
24. Der Leiermann
Entrades
