25/06/2014
Jordi Savall va estrenar ahir nit al Liceu el seu projecte Guerra i Pau (Un segle de batalles i de celebracions de la Pau), un concert inclòs en els actes del Tricentenari del 1714 que constitueix un repàs pels conflictes bèl·lics de l'Europa dels segles XVII i XVIII a través de les seves músiques. El mestre Savall recorre a la música culta i tradicional d'aquells segles per recordar fets com la Guerra dels Segadors, el Tractat d'Utrech, l'11 de setembre de 1714 o la Pau d'Aquisgrà. També fa especial referència a la història de Catalunya, i concretament al 1714, els seus precedents i les seves conseqüències.
Jordi Savall va estrenar ahir nit al Liceu el seu projecte Guerra i Pau (Un segle de batalles i de celebracions de la Pau), un concert inclòs en els actes del Tricentenari del 1714 que constitueix un repàs pels conflictes bèl·lics de l'Europa dels segles XVII i XVIII a través de les seves músiques. El mestre Savall recorre a la música culta i tradicional d'aquells segles per recordar fets com la Guerra dels Segadors, el Tractat d'Utrech, l'11 de setembre de 1714 o la Pau d'Aquisgrà. També fa especial referència a la història de Catalunya, i concretament al 1714, els seus precedents i les seves conseqüències.
Jordi Savall ha comentat que la música permet reviure de forma excepcional la història de la humanitat:
"És a través de la música que sentim les emocions i per això és probablement l'única art que ens permet viatjar en el temps i de manera tan immediata. El propòsit del concert és cantar les cançons que es cantaven en aquells moments i fer-les amb tota l'emoció que es vivia aleshores. És una possibilitat que sentim unes coses que mai havíem pogut imaginar i que ens transportaran espiritualment cap aquests 300 anys passats".
El projecte Guerra i Pau ubica la música barroca en el seu temps, i en el context polític i social que la va propiciar. Les músiques seleccionades han protagonitzat tant moments d'enfrontament bèl·lic com treves i paus en la història europea dels segles XVIi i XVIII, per evidenciar com al llarg dels segles el continent europeu ha viscut immers en una "cultura de guerra" per intentar resoldre les seves diferències. Després del Liceu, Guerra i Pau es podrà veure a Halle, Edimburg, París, Brussel·les i Lodz i també s'editarà un llibre-disc traduït a 7 llengües, que es distribuirà a 45 països.
Amb presència d'un grapat de les màximes autoritats del país (el President Mas, Nuria De Gispert, Ferran Mascarell i Andreu Mas Colell), i també de Miquel Calçada, el comissari del Tricentenari, ahir es va congregar al Liceu un públic molt més heterodox del habitual. Es tradicional l'"al·lèrgia" al Barroc d'una part dels assidus operístics del Liceu, donant per descomptat que si ets wagnerià o verista o belcantista, ho ets al 100%, i no pots "sucumbir" a d'altres estils.
 |
| la llotja central de les autoritats |
El concert es va dividir en dues parts. La primera va abordar el període comprès entre la Guerra dels Segadors (1640), amb un preludi sobre la Guerra dels Trenta Anys, i el Tractat d'Utrech (1713). La segona part s'inicià amb la batalla de capitulació de Barcelona (1714) i culmina amb la Pau d'Aquisgrà (1748), que posà fi a la Guerra de Successió d'Àustria, passant pel Decret de Nova Planta (1716), o el Tractat de Pau de Viena (1725). Per posar en context les peces musicals, l'espectacle va comptar amb una sèrie de recitats de textos de l'època que aniran a càrrec de Manuel Forcano. Jordi Savall, a més de la seva especialitat, la viola de Gamba, va dirigir La Capella Reial de Catalunya i Le Concerts des Nations.
A mi em van interessar especialment, per insòlits, l'anònim tradicional -de molt reivindicativa i actual lletra-Catalunya en altre temps, ella sola's governava i els fragments de Il più caro nome, la ópera d'Antonio Caldara estrenada a la Llotja de Mar de Barcelona el 2 d'agost de 1708, composta especialment per a les noces de l'arxiduc Carles d'Àustria i Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, que es considera la primera representació operística de Catalunya i la primera d'una òpera italiana a la Península Ibèrica. En aquell moment, l'arxiduc residia amb la seva cort a Barcelona, en plena guerra de successió a la corona d'Espanya.
Després del programa, hi van haver dos bisos: una composició anomenada Pacem, i Catalunya en altre temps ella sola es governava, ja inclosa al programa.
Em va agradar tornar a veure en escena, com a integrants de La Capella Reial de Catalunya, al baríton Josep Ramón Olivé (encara que al programa deia "baix"), que m'havia deixat molt bon record de la seva intervenció al Cicle LIFEVictoria 2013 i a l'excel·lent contra-tenor Pascal Bertin, a qui recordava, al costat de Rolando Villazón, del entusiàstic concert Monteverdi d'Emmanuelle Haïm, al TCE de Paris, el passat febrer.
 |
| Joan Ramón Olivé i Pascal Bertin |
En conjunt va ser un espectacle molt reeixit, coherent i interessantíssim, que ensamblava perfectament diferents focus d'interès. Com resumia molt bé un tweet de l'Albert Galcerán: "Extraordinària comunió de música, història i reivindicació".
Programa
I PART
De la Guerra dels Segadors (1640) al Tractat d'Utrecht (1713)
PRELUDI
Anònim (Mss. Philidor) Pavane pour la petite guerre (instrumental)
Samuel Scheidt (1587-1653) Galliard Battaglia A 5 Voc. Cantus XXI (instrumental)
I
Tradicional (Cançó patriòtica) / J. Savall Catalunya, comtat gran (Els Segadors)
Guillaume Dumanoir (1615-1697) Intrada - Gavotte – Sarabande (instrumental)
II
Anònim (Romanç) Ja és temps de recollir
Anònim Philippus Rex Hispaniæ (Fanfara instrumental i cantada)
Jean-Baptiste Lully (1632-1687) Rondeau de la Gloire – Menuet (instrumental)
John Blow (1615-1697) Praise the Lord, O my soul
III
Jean-Baptiste Lully, Marche des Combattants (instrumental)
Anònim / J. Savall (Cançó patriòtica) Cant dels Aucells quant arribaren los Vaixells
IV
Antonio Caldara (1670-1736) Il più bel nome: Sinfonia - Aria: Cari Elisi, stanze amate & Cor
Georg Muffat (1653-1707) Florilegium II, Chaconne de la Suite IV Impatientia (instrumental)
Georg Friedrich Händel (1685-1759) Glory be to the Father – As it was in the beginning
II PART
De la Batalla i la Capitulació de Barcelona (1714) a la Pau d’Aquisgrà (1748)
V
Joan Cabanilles (1644-1712), Batalla Imperial (instrumental)
Heinrich Ignaz Franz Biber (1644-1704) Lamento (instrumental)
Anònim tradicional (plany patriòtic) Catalunya en altre temps, ella sola’s governava
VI
Marc-Antoine Charpentier (1643-1704) Te Deum: Prélude – Te Deum laudamus – Te aeternum Patrem
Vassili Titov (1650-1715) Beznyeevéstnaia Dévo (O Virgo)
VII
Georg Friedrich Händel, Reials Focs d'artifici
Entrades
