"La relació text-música en la composició", taula rodona LIFE Victoria (10/10/14) ~ OPERA MINORA

foto: @LIFEVictoriaBcn

10/10/2014

Si fa dos dies un constipat amb molta tos va fer aconsellable que no assistís al recital de Nancy-Fabiola Herrera, la taula rodona d'avui m'ha permès tossir de manera discreta, sense molestar en excés als assistents.

El tema i els participants feien preveure un interessant debat, i així ha estat, sempre amb la sensació de que es podien dir i aprofundir en moltes més coses, però conscients de que aquesta mena d'actes ha de tenir un temps acotat i, més en aquest cas, en que després s'oferia, a la mateixa Aula de l'orquestra de l'ESMUC, amb els participants de les Masterclasses d'Adrian Thompson i Iain Burnside.

Fent de moderador, amb la seu habitual entusiasme i charme, el director del Festival, Enric Martinez Castignani, estaven asseguts, a la seva dreta, el poeta Miquel Desclot i el compositor Albert Guinovart, i, a la seva esquerra, l'escriptor i filòsof Rafael Argullol,i el compositor Benet Casablancas. Dos "equips" situats en funció de projectes comuns entre cada parell, però també, com s'ha explicitat, en funció de visions i tarannàs força diferenciats.

L'eix central era La relació text-música en la composició, i seria interessant tenir una transcripció de tot el que s'ha dit, però només puc aportar alguns apunts del que personalment he destacat.

Desclot ha opinat que quan un poeta escriu, ja fa música d'entrada, amb el joc de les cadències i les paraules. S'ha parlat de la inteligibilitat dels textos, Argullol ha dit que avui en dia no s'enten quasi res del que es canta en cap gènere musical i que avui en dia la gent no canta, que en les generacions anteriors, la música era part de la vida quotidiana. Guinovart ha destacat que, sobretot a partir de Schubert, si el compositor es bo, no cal entendre el text, en el sentit de la gran expresivitat de la música de per si. Casablancas creu que hi ha una autonomia expressiva del discurs musical, i que quan això coincideix amb la potencia del discurs poètic, es quan estem davant d'un geni de la música.

Martinez Castignani ha aportat també interessants comentaris, com que a la música grega ritmo i tempo son la mateixa cosa, perquè prové del ritme del vers, que és el punt de partida de tota música, i que, en grec, poesia i música es designaven amb la mateixa paraula.

Com a anècdota, al torn final de paraules un assistent, en to una mica provocatiu però no exent de raó, ha senyalat la diferència d'actitud dels d'un cantó i altre de la taula, contraposat sentit de l'humor i proximitat a una certa tibantor erudita. No cal dir que els primers al·ludits s'ho han pres...amb sentit de l'humor i els segons han respost amb continguda irritació, sobretot el filòsof-literat, que li ha contestat que si vol "haha hehe" ha d'anar a un altre lloc, que ells estaven allí per donar nivell intel·lectual a l'acte (bé, més o menys ha dit això) i, afegint sense que vingués molt al cas, que, com ara el que es porta es el "haha hehe", fins i tot al capdavant dels actes del Tricentenari havien posat a dos còmics (sic).

Demà tindrà lloc del darrer dels concerts de l'edició d'enguany del LIFE Victoria, amb els Canticles de Britten, per el tenor Adrian Thompson i Iain Burnside al piano. Malgrat que em tempta molt i molt, ja tenia des d'inici de l'estiu la meva entrada pel Macbeth del MET emés pel cine.

Una segona edició del Festival que es tanca amb un sòlid pas endavant, i esperem la tercera edició per gaudir altra vegada d'uns dies especialment dedicats al lied, als nostres intèrprets i a primeres figures mundials, BRAVO per al LIFE Victoria i moltes gràcies al seus organitzadors!