3/23/2014

Barcelona, Lost & Found Market




El Lost & Found es un mercat de compravenda i d'intercanvi d'objectes de segona mà, obert a tothom que vulguin participar aportant articles propis, que s'ha celebrat a Barcelona els dies 22 i 23 de març. Ja és la desena edició, des de 2007, amb varies convocatòries cada any.

Avui he decidit passar-m'hi, sobretot pel lloc on es feia, un dels meus llocs preferits de la ciutat: l'Estació de França. El mercat ocupava el vestíbul de l'estació i també el de les andanes, encara que no arribava més enllà perquè la circulació de trens no estava pas interrompuda.

Hipsters, alternatius, famílies, modelnos, quinquis, tietes, passavolants i altres inclassificats en formaven la concurrència, i, almenys fins a les 12, s'ha pogut triar i remenar amb certa tranquil·litat, encara que a partir d'aquella hora l'aglomeració era molt considerable. He aguantat fins les 13, justs a temps d'anar a prendre un aperitiu al proper 300 del Born, de la Moritz (patates braves incommensurables!).

Últimament faig coses molt rares, que mai hagués dit que acabaria fent: des de declarar-me seguidora del Juan Diego Flórez (ex-belcanto), a comprar-me unes sabates de segona mà. "Ecs, quin fàstic", hagués dit fins avui a les 12:30. Però a les 12:31 n'he vist unes tan maques, tan netes, tan còmodes quan les he provat, que, que voleu que us digui, sempre hi ha d'haver una primera vegada. Unes precioses sabates de pell molt treballada i calada d'Alberto Gozzi, marca artesanal italiana, amb la caixa original (ep! important, encara que no ho sembli!), que cap al 2001 valien 150 euros, i he aconseguit per 20 (30 abans de regatejar). I, per completar el look vintage, un bolso de Alexander (?), de color crema clar, a 3 eurets, que ni he regatejat. Quan en fan la próxima edició?




























3/20/2014

El Liceu rectifica la situació de les butaques Premium per al recital de Jonas Kaufmann


Tres dies després de fer-ho públic, i davant de l'allau de queixes del públic de platea i opinions desfavorables per part d'altres situats a altres llocs, però que també opinàvem que era una manca de respecte, el Liceu ha rectificat el tema de les butaques Premium al recital de Jonas Kaufmann per al 28 de març.

Ha desistit de col·locar tres fileres de butaques a sobre el fossat de l'orquestra, davant de la primera fila de platea, i ha decidit recol·locar els Premiums a dalt de l'escenari, als laterals, al voltant del tenor. Posar-los darrere, a 150€ la butaca, haguera estat poc encertat, perque la visió trasera del cantant, encara que segurament molt celebrada per la munió d'admiradors, no seria l'adient per al qualificatiu de Premium.
Es bona aquesta capacitat de modificar decisions que causen problemes i és millor encara si serveix per a reflexionar abans de prendre sengons quines iniciatives, tenint en compte només la caixa immediata (12.600€ més)  i no pas els qui l'omplen (tota la platea emprenyada).

També estaria bé, posats a demanar, que la web s'actualitzes sovint, i no veure encara a aquestes alçades, avui a les 15:30 h., que hi han "Noves entrades a la venda zona Premium", quan ja fa més de 24 hores que estan exhaurides. Que tampoc costa tant, dic jo...

I parlant de l'"eficàcia" dels serveis informàtics del teatre, quan ja havia publicat aquest post, miro el correu i em trobo amb aquest mail, amb errors importants a la part essencial del missatge, la de l'accés al nou usuari:




3/17/2014

Jonas Kaufmann al Liceu: Premium i "Castigum"


17/03/2014

Avui, a les 15:38, he rebut un mail del Liceu, amb aquets contingut:
Recital Jonas Kaufmann des de Zona Premium
El proper 28 de març tindrà lloc l’esperat recital del tenor  Jonas Kaufmann, on podrem gaudir de la seva  prodigiosa veu  amb Viatge d’hivern de Franz Schubert. 
Donat el gran èxit del recital, hem creat un nou aforament que permetrà gaudir-lo d’una forma molt especial.  Des del fossat de l’orquestra, situat al mateix nivell de la platea i amb un número molt limitat de seients: 84 localitats Premium per veure Kaufmann des de molt a prop. Com a abonat disposeu d’un període preferent per adquirir la vostra localitat abans que la resta del públic, fins el 20/03/04. Podeu comprar-les des del web del Liceu o a les taquilles del Teatre.

Amb una foto distorsionada a l'ample del tenor, el Liceu anuncia la posada a la venda d'unes localitats extres, a la Zona Premium (?), per facilitar l'accés al recital dels seguidors de Kaufmann que s'han quedat sense entrada fer uns calerons més, aprofitant que, ara si, l'alemany és un tenor que desperta passions i arrossega a legions de fans. No com al 2010, on, sent ja un tenor de renom mundial, no era massa conegut mediàticament pel públic del Liceu, i va haver de suspendre un recital perquè no havia venut ni la meitat d'entrades (amb una altra excusa, evidentment).

Ara Kaufmann ja és adorat, amb motiu, pel nostre públic - encara més després del seu fastuós Werther del MET, emés per cines el dissabte passat - i, si amb 84 seients addicionals, a 150€, es pot treure 12.600 eurets de més, doncs benvinguts siguin.

Però...a on es situaran aquestes localitats? El correu ho diu molt clar: "un nou aforament que permetrà gaudir-lo d’una forma molt especial.  Des del fossat de l’orquestra, situat al mateix nivell de la platea"
(això de gaudir-lo d'una forma molt especial és negreta del Liceu, no meva, i no sé exactament en què consisteix la "especialitat")

O sigui, indica que els seients estaran per davant de la primera fila, guanyant una mica d'espai al fossat. Altres veus apunten que anirien a l'escenari, darrere del cantant, de cara al públic, però no és això el que diu la nota.

Per la imatge de la web de venda d'entrades, no es pot deduir clarament si es una cosa o l'altra: 




Si és la primera opció, els seients "premium" em sembla una autèntic "castigum", una veritable pressa de pèl respecte a les persones que es van afanyar, al seu moment, a comprar les primes files de platea. No és el meu cas ara, estic al tercer pis, però si ho he fet altres vegades, i em molestaria molt, però molt, que em posessin tres files davant. Tant, que segurament, amb altres persones conegudes que també possiblement estarien a primera fila, no m'estranyaria que haguéssim fet alguna acció de protesta. Una xiulada, per exemple? (ei, abans de sortir el Jonas, per suposat!).

I si realment els "premiums" van darrera del cantant, es una mostra més de descoordinació, doncs no és el que diu la nota.

Dos curiositats: 

la URL de l'enllaç és aquest (ho podeu comprovar a la imatge superior):
http://ebm.cheetahmail.com/c/tag/hBTJwXhB8fG9zB8430FAAAZXye0/doc.html?t_params=http://www.liceubarcelona.cat/detall-obra/obra/les-contes-dhoffmann-2.html
  • Què és cheetahmail?
  • Què pinta aquí el "detall de l'obra de Les contes d'Hoffmann"?
I la segona:
Quan he rebut el mail, he entrat de seguida a veure les entrades venudes, i n'havien 64 de disponibles. És a dir, ja se n'havien venut (o més aviat adjudicat, aventuraria jo) 20. Doncs ara, cinc hores després, continuen disponibles les 64...estrany, oi?

3/16/2014

Video escena final Werther MET Jonas Kaufmann - Sophie Koch 15/03/14 (+ AUDIO)


16/03/2014

Ahir es va emetre als cinemes de tot el món el Werther en directe que es va oferir al MET de New York, a les 13, hora local, amb Jonas Kaufmann i Sophie Koch als rols protagonistes. Als cinemes europeus la retransmissió va transcórrer correctament, però sembla ser que als d'USA va haver problemes amb els set minuts finals, i no es va rebre el senyal, o va ser molt deficient. 

Per compensar això, aquest matí el MET ha fet pública l'escena final, 16:06 minuts de la llarga mort de Werther.

Aquí teniu l'àudio sencer per descarregar i també el vídeo d'aquesta escena final.

FULL AUDIO: http://we.tl/WPMRERXaN5



Werther MET 15/03/14

Sophie: Lisette Oropesa 
Charlotte: Sophie Koch 
Werther: Jonas Kaufmann 
Albert: David Bižic 
Le Bailli: Jonathan Summers 


Dirección: Richad Eyre
Escenografía y vestuaro: Rob Howell
Iluminación: Peter Mumford
Coreografía: Sara Erde
Director musical: Alain Altinoglu 

Aquí podeu trobar 11 imatges més, extretes del vídeo
https://www.facebook.com/teresa59/posts/10203472265431021





3/07/2014

Diagrama de la Tosca - Liceu (actualizats canvis 13/04)



7/03/2014

- CINC DIES DESPRÉS DE LA PUBLICACIÓ DEL POST S'HA ANUNCIAT LA DEFINITIVA BAIXA DE RICCARDO MASSI I LA NOVA INCORPORACIÓ DEL TENOR ANDREA CARÈ, I HE ACTUALITZAT EL GRÀFIC - 

Tinc una Tosca al meu abonament del Liceu (la del 14) i gràcies a la meva amiga Estrella vaig poder assistir dimecres a l'assaig general, ambdòs funcions amb el mateix repartiment. Suposat primer repartiment, pero en realitat no és tal, donat que els tres existents es venen al mateix preu.

Sondra Radvanovsky és sens dubte la gran estrella d'aquestes Tosques, pero tinc molt interés en escoltar a la Martina Serafin, i pensava adquirir alguna localitat més. El día de l'assaig, la Radvanovsky va estar esplèndida, pero la resta no va estar massa a la alçada. Que voleu que us digui, jo a l'Ambrogio Maestri el vec una mica falstaffscarpiat, no em dona la profunditat malévola, la morbositat apasionada i brutal del personatge, barreja de repulsió amb un polsim de perversa atracció. Si, molta veu pel Te Deum, pero sense fer estremir a l'escoltar-lo. Bé, com va "delatar" l'Estrella al seu blog, per a mi l'Scarpia actual és només Bryn Terfel.

I el tenor? doncs no sé pas si el vam sentir a l'assaig... Perque resulta que Riccardo Massi estava malalt, i se l'ha hagut de substituir. I tenin en compte que hi han 15 funcions de la Tosca, encabir un nou tenor (José Ferrero) i desplaçar-ne els altres (Jorge de León i Alfred Kim) ha donat com a resultat que era un pèl complicat saber quins repartiments hi han i qui ha estat substitüit per qui. Per això m'he entretingut fent aquest diagrama dels tres principals rols a les 15 funcions, que us deixo per si a algú l'interessa.

Sobta comprobar com, a partir del dia 18, que en teoria no hi han baixes ni substitucions, Alfred Kim i Jorge de León s'han intercanviat les cinc funcions de Tosca, i, per tant, Jorge de León no en canta ni una de sola amb Martina Serafin, que era la soprano amb la que les compartía totes en principi...problemes de química entre ells, o de Celodins amb Kim?


2/13/2014

Bryn Terfel "Héros légendaires", Concert Salle Pleyel 8/02/2014


13/02/2014

Héroes legendarios es el título del concierto que Bryn Terfel ofreció el sábado 8 de febrero en la Salle Pleyel de Paris. El programa diferenciaba claramente la primera parte con Mozart, Gounod y Verdi, de la segunda, toda dedicada a Wagner. En la primera parte vimos a un Bryn pletórico, irónico, showman, provocador y seductor y en la segunda, un Bryn trascendente, ensimismado, íntimo y místico. Toda una gama de registros que el galés enlaza e interpreta a la perfección, dominando la escena y seduciendo (ya lo he dicho, lo sé) irremisiblemente al público. Su voz es poderosa y segura, su fraseo excelente, la musicalidad totalmente adaptada a cada pieza, carnal y vibrante en Falstaff, mitológico y profundo en Die Walküre, pero, en este caso, jamás hierático o frio, sino con capacidad de emocionar hasta lo más profundo.

Apareció en escena, digitalmente contemporáneo, con un smarphone en mano, desde donde iba pasando las fotos de las conquistas de Don Giovanni, mientras enumeraba la famosa lista del Catálogo. Pasó en un momento del registro irónico y pícaro a una gran ternura en el  Io ti lascio, oh cara, addio Fue un diablo intenso, con los ojos demoníacamente fuera de las órbitas en Le veau d'or y otra vez suave en Vous que faites l'endormie. Tanto en el Don Giovanni como en Faust nos mostró dos registros muy contrapuestos: intensidad maléfica y dulzura embaucadora, haciendo gala de una gran facilidad para ser convincente en cualquier de ellos. Se cerró la primera parte con un super enérgico Bryn en Ehi Paggio! ...l'Onore! Ladri!, de Falstaff, que, como en todo el concierto, contó con una gran complicidad por parte del director, el también galés Gareth Jones.

En la wagneriana segunda parte quedaron aparcados la ironía y el estruendo, para adentrarnos en la interiorización de los héroes germánicos. Después de Was duftet doch der Flieder (Die Meistersinger von Nürnberg), llegaron los momentos más intensos de la noche, O du mein holder Abendstern (Tannhäuser), cantada con una dulzura, una suavidad totalmente conmovedora, y Leb wohl, du kühnes, herrliches Kind! (Die Walküre), donde Terfel hizo un Wotan de una belleza y emoción indescriptibles, hasta hacer brotar las lágrimas a muchos de los presentes.

Bryn Terfel es ya, antes de sus 50 años, un bajo-barítono de leyenda, una figura de calidad superlativa en la escena operística, y el público de la Pleyel lo disfrutó, entregado, y lo reconoció sobradamente, aunque no puedo dejar de pensar que los franceses son realmente comedidos en la expresión de sus efusiones. Se consiguió un bis, el Son lo spirito, de Mefistofele (Boito), pero si el público hubiera insistido con más fuerza, como hubiera sucedido en cualquier teatro mediterráneo o latino, donde el teatro se hubiera venido abajo, se hubiera conseguido lo que estaba previsto (según se pudo ver desde las primeras filas): Stars, de Les Miserables.

Después del concierto, tuvo lugar una sesión de firmas, con Terfel de pie durante casi dos horas, atendiendo a todo el mundo con paciencia y cercanía aunque, eso si, sin dejar ni un momento de ejercer su muy efectiva y deslumbrante capacidad de seducción.

Mi estancia de cinco días en Paris comprendía tres eventos: este concierto de Terfel, un Werther (Alagna-Deshayes) en Opéra Bastille al día siguiente, y dos dias después la Gala Monteverdi de Emmanuelle Haïm en el TCE, con Rolando Villazón y otros. Si bien el Werther fue correcto, pero francamente olvidable, el primero y el tercero (con próxima crónica en el Blog Villazonista ) son, sin duda alguna, dos de los mejores conciertos a los que he asistido en mi vida. Así pues, hago esta crónica en el TGV, de vuelta a casa, con una sonrisa en el rostro y el agradecimiento a Terfel y Villazón, que consiguen que la música, la ópera, sea mucho más que una sucesión de notas bien cantadas, para convertirse en arte completo y en emoción pura, o sea, en intensos momentos de felicidad.


Bryn Terfel - Orchestre National de Belgique - Gareth Jones

Héros légendaires

samedi 08/02 2014 20:00
  • Bryn Terfel : baryton-basse
  • Orchestre national de Belgique
  • Gareth Jones : direction

PROGRAMME

  • Wolfgang Amadeus Mozart
  • Don Giovanni : Ouverture – « Madamina, il catalogo è questo » (Leporello)
  • "Io ti Lascio, oh cara, addio" K 245
  • Piotr Ilitch Tchaïkovski
  • Eugène Onéguine : Polonaise
  • Charles Gounod
  • Faust: "Le veau d'or"
  • Faust: "Vous qui faites l'endormie"
  • Giuseppe Verdi
  • Nabucco: Ouverture
  • Falstaff: "Ehi Paggio ! l'onore ! Ladri !"
  • Entracte
  • Richard Wagner
  • Lohengrin: Prélude de l'Acte III
  • Les Maîtres chanteurs: "Was duftet doch der Flieger"
  • Tannhäuser: "O du mein holden Abendstern"
  • La Walkyrie : Chevauchée des Walkyries – « Leb wohl, du kühnes, herrliches Kind! » (Wotan)
Aquí podéis descargar el audio (DOWNLOAD AUDIO)
http://we.tl/nps82yAp6F
(medium quality)

.













1/25/2014

Jordi Savall a L'Auditori (23/01/2014), Vídeo Contradanse, Les Boreades (Rameau)


25/01/2014

Des de la temporada concertística 2006, Jordi Savall i els seus conjunts són residents a L’Auditori de Barcelona. El cicle dels seus concerts duu per títol El So Original atès que Jordi Savall i els seus conjunts musicals cerquen fer arribar al públic l’especial sonoritat de la música antiga (religiosa o profana d’època medieval, renaixentista o barroca) tocada amb criteris històrics i instruments originals, en diferents escenaris.  
El So Original Temporada 2013-2014 consta de cinc concerts, el dos primers van ser al novembre 2013 (El llibre vermell de Montserrat) i febrer 2014 (L'esperit d'Armènia) i els dos darrers seran al maig, el del 7 de maig a L'Auditori (Els Israelites al desert & Magnificat) i el que tanca el cicle, el 24 de maig al Liceu (1640-1714-1748 De la Guerra dels Segadors a la Pau d'Aquisgrà).

El dijous 23 de gener va tenir lloc el tercer concert, a L'Auditori, amb el títul de L'Europa musical al Barroc, música orquestral de diferents parts de l'Europa del segle XVII amb peces dels compositors Michael Praetorius, William Brade, Guillaume Dumanoir, Jean-Baptiste Lully, Johann Rosenmüller i Henry Purcell. Com a intèrprets, Le Concert des Nations, Manfredo Kraemer (concertino) i  Jordi Savall (violes de gamba i direcció).

Tres dies abans del concert, en una entrevista a Catalunya Radio, Savall es lamentaba de que  l'Estat no l'hagi ajudat mai en els seus projectes de música espanyola. "Soc l'exemple més clar d'una desafecció de l'Estat espanyol en relació amb Catalunya perquè jo, per exemple, no he tingut mai absolutament cap ajuda en tots els projectes que hem fet; hem fet molts projectes de música espanyola durant aquests últims quaranta anys. Mai hem tingut una ajuda de l'Estat." (llegir)

Pero Savall té a Catalunya  un públic fidel i agraït, que el dijous va omplir un 70% del aforament, amb moltes ganes de fruir del concert i la altísima qualitat dels músics.

El subtítul de L'Europa musical al Barroc era L'exuberància del barroc orquestral al segle XVII, i a les dos parts del concert es va poder observar amb claretat l'evolució entre els inicis del segle, amb composicions basades en les danses que es ballaven i el final del segle, on l'orquestació es va desvinculant progressivament de les danses (conservant-ne algun patró) i guanya en riquesa i complexitat.

Al final del concert, en vista dels grans i extensos aplaudiments, es van oferir dos bisos, el primer d'ells, la Contradanse de Les Boreades (Rameau) amb Jordi Savall dirigint al públic picant de mans, que podeu veure al vídeo. Em va recordar els concerts de la desacralitzadora major del barroc, Emmanuelle Haïm, que sempre busca aquest apropament amb el públic que era intrínsec al període musical i que posteriorment es anar perdent. Afortunadament, tindré ben aviat ocasió de gaudir de l'Haïm, a la Gala Monteverdi que oferirà l'11 de febrer al TCE de Paris (veure).





L'Europa musical al Barroc
L'exuberància del barroc orquestral al segle XVII

1a part

Michael Pretorius 
Terpsichore, 1612 (fragments)

William Brade 
Stage Music, Hamburg 1617 (fragments)

Guillaume Dumanoir 
Suite del Ballet d'Stockholm
(Les musiques royales des 24 violons du Roy) 1630-1640 (fragments)

2a part

Jean-Baptiste Lully 
Alceste 1674 - Suite d'orquestra (fragments)

Johann Rosenmüller 
Sinfonia Seconda, Venècia 1667 (fragments)

Henry Purcell 
The Fairy Queen, 1692 (fragments)
Shakespeare's A Midsummer Night's Dream


foto portada : L. Thurin Nal

1/23/2014

Dmitri Hvorostovsky, Théâtre du Palais Royal, Paris 20/01/2014




23/01/2014


Dans le cadre  à la fois intime et prestigieux du Théâtre du Palais Royal, le public parisien retrouvait avec grand plaisir le baryton sibérien Dmitri HVOROSTOVSKY qui l'avait déjà enchanté en mai 2012 au théâtre du Châtelet. 
Cette fois-ci, il participait à la première saison des "lundis musicaux" qui réunit un magnifique programme :


Après avoir salué brièvement le public chaleureux, il ne débuta son récital qu'après avoir demandé une minute de silence en hommage au Maestro Claudio ABBADO disparu le jour même.

Le programme, totalement composé de mélodies russes, nous offrit successivement des oeuvres de TCHAIKOVSKI, MEDTNER, MOUSSORGSKI et RACHMANINOV où il fut merveilleusement accompagné par son fidèle pianiste Ivari ILJA , à la virtuosité exceptionnelle.

Durant tout le concert, la salle a respiré en même temps que le baryton, c'est-à-dire, rarement... car en plus d'une voix sombre, au timbre d'une beauté extrême, à l'émission puissante alternant avec des demi-teintes envoûtantes, Dmitri possède une maîtrise du souffle exemplaire.

Le programme aux multiples difficultés lui permit, au fil des mélodies, de montrer toutes les facettes de son talent, car ici, loin des héros d'Opéra qu'il incarne avec un brio hors du commun,  il a su montrer à son auditoire ses dons de conteur -(quel regret qu'il n'y ait pas eu de sous-titres!)- avec une alternance savante d'intonations noires parfois brutales et de tendres murmures chargés d'émotion,  écouté avec recueillement par un auditoire très attentif. A noter que l'acoustique du théâtre est excellente et offre un écrin précieux aux artistes.
Difficile de faire un choix dans ce magnifique bouquet, mais j'avouerai ma préférence pour les oeuvres de RACHMANINOV qui composèrent la fin du programme, avec, en particulier,  les sublimes "Lilas" Op. 21 N°5 et "Ne chante pas pour moi, ma belle"Op.4 N°4.

Ni affectation, ni maniérisme, mais la juste dose de sensibilité pour transformer chaque mélodie en une sorte de dialogue avec le public que Dmitri sait séduire avec une certaine nonchalance, tout aussi bien par un regard glacial et inquiétant qu'un sourire irrésistible et un mouvement de tête pour remettre en place sa crinière blanche, tout cela en une sorte de jeu où il semble se moquer un peu de lui-même, avec la complicité de spectateurs conquis.

En unique cadeau, pour terminer le récital, Dmitri offrit l'exquise pièce de RACHMANINOV :"In the mysterious silence of the night Op.4 N°3 et fut récompensé par une chaude ovation et quelques bouquets de roses et de mimosas.
Une séance de signatures, à laquelle il se plia avec une grande amabilité,  réunit quelques spectateurs qui exprimèrent leur impatience de le retrouver à la salle Pleyel, le 27  juin prochain, pour la version concert d'Otello . 
Quel Iago en perspective !!

Catherine