1/10/2013
Hola, em dic Teresa i començo, amb aquestes paraules, un nou blog anomenat Opera minora.
La meva primera experiència en aquest camp va ser el Blog Villazonista, el segon, Opera en cines, i quan, després de donar-hi moltes voltes, m'he decidit finalment a obrir aquest espai més personal, he triat un nom en llatí, Opera minora, que significa "obra menor" i que s'utilitza per donar cabuda a tot allò que no hi és a les obres principals d'un autor. Res a veure, textualment almenys, amb el gènere operístic, encara que l'òpera estarà present sovint en aquest bloc.
El subtítol és Dum licet, fruere (mentre puguis, gaudeix) declaració que tots subscrivim però de vegades oblidem practicar. Així doncs, la meva intenció és compartir amb els meus amics, i aquells que puguin llegir-me d'ara endavant, algunes de les coses que m'interessen, em preocupen o em fan gaudir.
El títol en llatí, idioma matriu de tants altres i els conceptes de les pestanyes superiors, els quatre conceptes que marquen l'humanisme renaixentista: Beatus ille (lloança de la vida senzilla, lluny de l'ambició), Locus amoenus (lloc propici per al goig , el gaudi), Tempus fugit (el temps fuig) i, com a conseqüència Carpe diem (viu i aprofita el moment). Crec que tot el que pugui escriure aquí estarà enquadrat en algun d'aquests conceptes, i per el que no ... doncs al final, el Totum revolutum (tot regirat). Ara encara és tot buit de continguts, dona una mica d'horror vacui, pero ja s'anirà omplint...
La meva llengua és el català, per petició expressa d'alguns estimats amics traduiré tots els post (o gairebé) a l'espanyol. I també s'escriurà aquí en francès, anglès o italià: els idiomes com a riquesa i apropament.
Gràcies per haver llegit almenys aquests paràgrafs, espero tornar-vos a veure per aquí.
Hola, me llamo Teresa y empiezo, con estas palabras, un nuevo blog llamado Opera Minora.
La meva primera experiència en aquest camp va ser el Blog Villazonista, el segon, Opera en cines, i quan, després de donar-hi moltes voltes, m'he decidit finalment a obrir aquest espai més personal, he triat un nom en llatí, Opera minora, que significa "obra menor" i que s'utilitza per donar cabuda a tot allò que no hi és a les obres principals d'un autor. Res a veure, textualment almenys, amb el gènere operístic, encara que l'òpera estarà present sovint en aquest bloc.
El subtítol és Dum licet, fruere (mentre puguis, gaudeix) declaració que tots subscrivim però de vegades oblidem practicar. Així doncs, la meva intenció és compartir amb els meus amics, i aquells que puguin llegir-me d'ara endavant, algunes de les coses que m'interessen, em preocupen o em fan gaudir.
El títol en llatí, idioma matriu de tants altres i els conceptes de les pestanyes superiors, els quatre conceptes que marquen l'humanisme renaixentista: Beatus ille (lloança de la vida senzilla, lluny de l'ambició), Locus amoenus (lloc propici per al goig , el gaudi), Tempus fugit (el temps fuig) i, com a conseqüència Carpe diem (viu i aprofita el moment). Crec que tot el que pugui escriure aquí estarà enquadrat en algun d'aquests conceptes, i per el que no ... doncs al final, el Totum revolutum (tot regirat). Ara encara és tot buit de continguts, dona una mica d'horror vacui, pero ja s'anirà omplint...
La meva llengua és el català, per petició expressa d'alguns estimats amics traduiré tots els post (o gairebé) a l'espanyol. I també s'escriurà aquí en francès, anglès o italià: els idiomes com a riquesa i apropament.
Gràcies per haver llegit almenys aquests paràgrafs, espero tornar-vos a veure per aquí.
Hola, me llamo Teresa y empiezo, con estas palabras, un nuevo blog llamado Opera Minora.
Mi primera experiencia en este campo fue el Blog Villazonista, el segundo, Opera en cines, y cuando, después de muchas vueltas, me he decidido finalmente a abrir este espacio más personal, he escogido un nombre en latín, Opera Minora, que significa "obra menor" y se utiliza para dar cabida a todo aquello que no está en las obras principales de un autor. Nada que ver, textualmente al menos, con el género operístico, aunque la ópera va a estar presente a menudo en este blog.
El subtítulo es Dum licet, fruere (mientras puedas, goza) declaración que todos suscribimos pero a veces olvidamos practicar. Así pues, mi intención es compartir con mis amigos, y aquellos que puedan leerme de ahora en adelante, algunas de las cosas que me interesan, preocupan o satisfacen.
El subtítulo es Dum licet, fruere (mientras puedas, goza) declaración que todos suscribimos pero a veces olvidamos practicar. Así pues, mi intención es compartir con mis amigos, y aquellos que puedan leerme de ahora en adelante, algunas de las cosas que me interesan, preocupan o satisfacen.
El título en latín, idioma matriz de tantos otros y los conceptos de las pestañas superiores, los cuatro conceptos que marcan el humanismo renacentista: Beatus ille (alabanza de la vida sencilla, lejos de la ambición), Locus amoenus (lugar propicio para el gozo, el disfrute), Tempus fugit (el Tiempo huye) y, como consecuencia Carpe diem (vive y aprovecha el momento). Creo que todo lo que pueda escribir aquí estará encuadrado en alguno de estos conceptos, y para lo que no...pues al final, el Totum revolutum (todo revuelto). Ahora está todo aún vacío, da un poco de horror vacui, pero ya se irá llenando ...
Mi lengua es el catalán, por petición expresa de algunos queridos amigos traduciré todos los post (o casi) al español. Y también se escribirá aquí en francés, inglés o italiano: los idiomas como riqueza y acercamiento.
Mi lengua es el catalán, por petición expresa de algunos queridos amigos traduciré todos los post (o casi) al español. Y también se escribirá aquí en francés, inglés o italiano: los idiomas como riqueza y acercamiento.