18/10/2013
Santiago Auserón es, sens dubte, un dels músics espanyols més grans de les últimes décades. El seu grup Radio Futura va ser el millor (i, per a mi, l'únic interessant, per personalitat pròpia i qualitat) de la "movida" madrilenya dels 80. Però quan em vaig començar a fixar en ell va ser quan va iniciar la carrera en solitari, com a Juan Perro, i es va començar a endinsar en altres sonoritats, como el jazz o el so cubà.
Casualment, al 1991 vaig coincidir amb ell al tranquil Hotel Victoria de La Habana, en una de les seves llargues estades al país, on va fer també de productor musical. Una de les seves millors tasques va ser la extraordinaria recopilació de música popular cubana "Semilla del son", que constaba de cinc álbums, publicats entre 1991 y 1992. Allí va ser el primer en donar relleu i visibilitat internacional a figures com Compay Segundo o Benny Moré.
El motiu de fer-lo present ara i aquí es una petita meravella que s'acaba de fer pública: el vídeo d' Auserón, junt amb el saxofonista Dani Nel·lo i la guitarra clàssica de Francesc Pareja (que havia acompanyat la soprano Victòria dels Àngels). La gravació de la cançó i el clip es va fer, a mitjans de setembre, a La Caseta de la Coma de Burg (Pallars Sobirà), un centre cultural d'alta muntanya que disposa d'una sala amb una sonoritat excepcional. Y la destinació és ser la cançó de la Marató d'aquest any de TV3, dedicada a les malalties neuro-degeneratives.
Encara que aquest tema principal de la banda sonora de Cinema Paradiso, amb música de Ennio Morricone, és molt conegut i apreciat en la seva versió original, en la meva opinió sempre l'he trobat bell, però molt, massa ensucrat. En canvi, Auseron i companyia ens ofereixen una versió amb arranjaments més jazzístics, molt més austera, però que, per això mateix, dona relleu a la melodia i la revaloritza.
El motiu de fer-lo present ara i aquí es una petita meravella que s'acaba de fer pública: el vídeo d' Auserón, junt amb el saxofonista Dani Nel·lo i la guitarra clàssica de Francesc Pareja (que havia acompanyat la soprano Victòria dels Àngels). La gravació de la cançó i el clip es va fer, a mitjans de setembre, a La Caseta de la Coma de Burg (Pallars Sobirà), un centre cultural d'alta muntanya que disposa d'una sala amb una sonoritat excepcional. Y la destinació és ser la cançó de la Marató d'aquest any de TV3, dedicada a les malalties neuro-degeneratives.
Encara que aquest tema principal de la banda sonora de Cinema Paradiso, amb música de Ennio Morricone, és molt conegut i apreciat en la seva versió original, en la meva opinió sempre l'he trobat bell, però molt, massa ensucrat. En canvi, Auseron i companyia ens ofereixen una versió amb arranjaments més jazzístics, molt més austera, però que, per això mateix, dona relleu a la melodia i la revaloritza.
Santiago Auserón es, sin duda , uno de los músicos españoles más grandes de las últimas décadas. Su grupo Radio Futura fue el mejor (y, para mí, el único interesante, por personalidad propia y calidad ) de la "movida" madrileña de los 80. Pero cuando empecé a fijarme en él fue cuando inició su carrera en solitario, como Juan Perro, y comenzó a adentrarse en otras sonoridades, como el jazz o el son cubano .
Casualmente, en 1993 coincidí con él en el tranquilo Hotel Victoria de La Habana, en una de sus largas estancias en el país, donde hizo también de productor musical. Una de sus mejores trabajos fue la extraordinaria recopilación de música popular cubana "Semilla del son", que constaba de cinco álbumes, publicados entre 1991 y 1992 . Allí fue el primero en dar relieve y visibilidad internacional a figuras como Compay Segundo o Benny Moré .
El motivo de hacerlo presente ahora y aquí es una pequeña maravilla que se acaba de hacer pública: el vídeo de Auserón, junto con el saxofonista Dani Nel·lo y la guitarra clásica de Francesc Pareja (que había acompañado a la soprano Victoria de los Ángeles). La grabación de la canción y el clip se hizo, a mediados de septiembre, en La Caseta de la Coma de Burg ( Lleida), un centro cultural de alta montaña que dispone de una sala con una sonoridad excepcional . Y el destino es ser la canción de la Marató de TV3 de este año, dedicada a las enfermedades neuro-degenerativas .
Aunque este tema principal de la banda sonora de Cinema Paradiso, con música de Ennio Morricone, es muy conocido y apreciado en su versión original, en mi opinión siempre lo he encontrado bello, pero muy, demasiado almibarado. En cambio, Auserón y compañía nos ofrecen una versión con arreglos más jazzísticos, mucho más austera, pero que, por eso mismo, da relieve a la melodía y la revaloriza .
Entrades
